Kitabxana Kitabxana
Axtar

Kurdipedia Dev Kürtçe məlumat mənbəyidir


Axtarış Seçimləri





Ətraflı Axtarış      Klaviatura


Axtar
Ətraflı Axtarış
Kitabxana
Kürd adları
Hadisələrin xronologiyası
Resurslar
Tarix
İstifadəçi kolleksiyası
Hadisələr
Kömək istəyin
Kurdipedi nəşrləri
Video
Təsnifatlar
Hadisə ilə əlaqəli olan məsələ
Element qeydiyyatı
Yeni başlıq qeyd
Şəkil göndərin
Anket
Şərhlər
Ünsiyyət
Bizə nə cür məlumat lazımdır!
Standartlar
İstifadə qaydaları
Məhsulun Keyfiyyəti
Alətlər
Haqqında
Kurdipedi arxivçiləri
Bizim haqqımızda məqalələr!
Veb saytınıza Kurdipedia əlavə edin
E-poçt əlavə / sil
Ziyarətçi statistikası
Məqalə statistikası
Şrift çeviricisi
Təqvim - Dönüstürücü
Yazım yoxlaması
Səhifələrin dili və dili
Klaviatura
İstifadə olunan bağlantılar
Google Chrome için Kurdipedia uzantısı
Kurabiye
Dillər
کوردیی ناوەڕاست
کرمانجی - کوردیی سەروو
Kurmancî - Kurdîy Serû
هەورامی
Zazakî
English
Française
Deutsch
عربي
فارسی
Türkçe
Nederlands
Svenska
Español
Italiano
עברית
Pусский
Fins
Norsk
日本人
中国的
Հայերեն
Ελληνική
لەکی
Azərbaycanca
Mənim Hesabım
Daxil ol
Dəstəklənmə
Şifrəni unutdum
Axtar Element qeydiyyatı Alətlər Dillər Mənim Hesabım
Ətraflı Axtarış
Kitabxana
Kürd adları
Hadisələrin xronologiyası
Resurslar
Tarix
İstifadəçi kolleksiyası
Hadisələr
Kömək istəyin
Kurdipedi nəşrləri
Video
Təsnifatlar
Hadisə ilə əlaqəli olan məsələ
Yeni başlıq qeyd
Şəkil göndərin
Anket
Şərhlər
Ünsiyyət
Bizə nə cür məlumat lazımdır!
Standartlar
İstifadə qaydaları
Məhsulun Keyfiyyəti
Haqqında
Kurdipedi arxivçiləri
Bizim haqqımızda məqalələr!
Veb saytınıza Kurdipedia əlavə edin
E-poçt əlavə / sil
Ziyarətçi statistikası
Məqalə statistikası
Şrift çeviricisi
Təqvim - Dönüstürücü
Yazım yoxlaması
Səhifələrin dili və dili
Klaviatura
İstifadə olunan bağlantılar
Google Chrome için Kurdipedia uzantısı
Kurabiye
کوردیی ناوەڕاست
کرمانجی - کوردیی سەروو
Kurmancî - Kurdîy Serû
هەورامی
Zazakî
English
Française
Deutsch
عربي
فارسی
Türkçe
Nederlands
Svenska
Español
Italiano
עברית
Pусский
Fins
Norsk
日本人
中国的
Հայերեն
Ελληνική
لەکی
Azərbaycanca
Daxil ol
Dəstəklənmə
Şifrəni unutdum
        
 kurdipedia.org 2008 - 2024
 Haqqında
 Hadisə ilə əlaqəli olan məsələ
 İstifadə qaydaları
 Kurdipedi arxivçiləri
 Şərhlər
 İstifadəçi kolleksiyası
  Hadisələrin xronologiyası
 Hadisələr - Kurdipedia
 Kömək
Yeni başlıq
Yerlər
Təkab
07-08-2024
شادی ئاکۆیی
Biyografi
Şərəf xan Bitlisi
02-08-2024
شادی ئاکۆیی
Biyografi
Ciyərxun
27-07-2024
شادی ئاکۆیی
Biyografi
Baba Tahir Üryan
26-07-2024
شادی ئاکۆیی
Kitabxana
Kürdlər və Kürdüstan haqqında ümumi məlumat
18-07-2024
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
Həjar Şamil oğlu
27-08-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
Nadir Nadirov
25-06-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Kitabxana
Tarikh-i Alam Ara-yi Abbasi, I CİLD
03-06-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
İosif Orbeli
09-05-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
Yılmaz Güney
09-05-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
İstatistika
Məqalə
  531,908
Şəkil
  107,780
Kitab PDF
  20,033
Əlaqəli fayllar
  101,335
Video
  1,475
Dil
کوردیی ناوەڕاست 
303,723
Kurmancî - Kurdîy Serû 
89,161
هەورامی 
65,873
عربي 
29,461
کرمانجی - کوردیی سەروو 
17,182
فارسی 
9,003
English 
7,434
Türkçe 
3,619
لوڕی 
1,691
Deutsch 
1,519
Pусский 
1,134
Française 
336
Nederlands 
130
Zazakî 
90
Svenska 
63
Հայերեն 
50
Español 
46
Italiano 
44
لەکی 
37
Azərbaycanca 
24
日本人 
20
中国的 
16
Ελληνική 
14
Norsk 
14
עברית 
14
Fins 
12
Polski 
8
Esperanto 
5
Ozbek 
4
Português 
3
Тоҷикӣ 
3
Hrvatski 
2
Srpski 
2
Kiswahili سَوَاحِلي 
2
ქართველი 
2
Cebuano 
1
балгарская 
1
हिन्दी 
1
Čeština 
1
Lietuvių 
1
Catalana 
1
ترکمانی 
1
Grup
Azərbaycanca
Biyografi 
10
Qısa təsvir 
7
Kitabxana  
6
Yerlər 
1
Fayl saxlama
MP3 
323
PDF 
30,616
MP4 
2,403
IMG 
197,146
Məzmun axtarışı
Kitabxana
ZƏNGƏZUR KÖÇ, DEPORTASİYA, ...
Biyografi
Kanat Kürdoyev
Biyografi
Haciye Cindi
Biyografi
Yılmaz Güney
Biyografi
Şərəf xan Bitlisi
Nizami Gandjawi
Kurdipedia məhkəmə deyil, araşdırma və tapıntılar üçün məlumat hazırlayır.
Grup: Biyografi | Başlıq dili: Catalana
Paylaş
Facebook0
Twitter0
Telegram0
LinkedIn0
WhatsApp0
Viber0
SMS0
Facebook Messenger0
E-Mail0
Copy Link0
Qiymətləndirmə
Mükəmməl
Çox yaxşı
Orta
Kötü deyil
Kötü
Favoritlərimə əlavə et
Bu məqaləyə şərh yazın!
Əşyanın tarixi
Metadata
RSS
Mövzunun şəklini Google-da axtarın!
Seçilmiş mövzunu Google-da axtarın.
کوردیی ناوەڕاست0
Kurmancî - Kurdîy Serû0
English0
عربي0
فارسی0
Türkçe0
עברית0
Deutsch0
Español0
Française0
Italiano0
Nederlands0
Svenska0
Ελληνική0
Azərbaycanca0
Cebuano0
Čeština0
Esperanto0
Fins0
Hrvatski0
Kiswahili سَوَاحِلي0
Lietuvių0
Norsk0
Ozbek0
Polski0
Português0
Pусский0
Srpski0
балгарская0
Тоҷикӣ0
Հայերեն0
हिन्दी0
ქართველი0
中国的0
日本人0

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi
Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en persa: #نظامی گنجوی# / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گەنجەوی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses. Tot i néixer i morir a Gandja els seus orígens eren de Qom. Va ser sobretot un gran erudit i autor de poemes èpics romàntices, profundament influenciat pel misticisme.

=KTML_Bold=Biografia=KTML_End=
Nizami, un poeta persa, va néixer a Ghahestan, un poble proper a Qom situat 150 km al sud-oest de Teheran i no a Ganja (actualment a l'Azerbaidjan). Però hi va viure, ja que els seus pares s'hi van instal·lar. Nizami va dedicar les seves obres escrites en persa a diversos prínceps iranians

La seva família era originària de la ciutat de Qom, prop de Teheran[4] Com diu al Llibre d'Alexandre:

«Encara que estigui perdut a Ganja com una perla,
Sóc de Ghahestan de Qom.»
Així, el seu pare Moayyad va deixar Qom, la seva ciutat natal, per establir-se a Gandja.

Tots els membres de la família de Nizami eren estudiosos. Des de ben petit va començar a estudiar totes les branques de la ciència, la filosofia, la teologia, etc. del seu temps. Sobre això diu:

«Tot el que hi ha en astronomia, detalls en totes les ciències,
Els vaig aprendre, i vaig buscar en totes les seves pàgines, els seus misteris.»

Hi ha molt poca informació disponible sobre la seva vida. Va quedar orfe a una edat primerenca i va ser criat pel seu oncle matern,[5] Khadjeh Omar, que era particularment culte. És ell, a més, qui transmet tots els seus coneixements a Nizami. La seva mare, Raïssa, és d'origen iranià, però d'una tribu kurda, i el seu pare, Youssouf, d'origen iranià.

Es va casar tres vegades.El príncep de Darband, Fakhr-é din Bahramshah, li presenta una jove i bonica esclava cumans. Es deia Afagh. Es casa amb ella. Va ser la seva primera dona, i la seva estimada, amb qui va tenir un fill, a qui va anomenar Mohammad Afagh. La seva dona va morir just després de la finalització de Khosrow i Shirin. Curiosament, les altres dues esposes de Nizami moren poc després de completar una de les seves èpiques. Aquesta és la raó per la qual es queixa amargament a Déu amb aquest vers: «Oh Déu, per què fer cada masnavi que he de sacrificar una dona?»

Des de poemes lírics fins a poemes didàctics de contingut moral i místic, les seves obres estan il·lustrades amb anècdotes, i molt riques en persa, romà / grec i àrab, enigmes i enigmes mitològics matemàtics, astronòmics, literaris i llegendaris, etc. El seu art és la construcció de quatre novel·les en poesia:

Khosrow i Chirine narra la vida i els amors del rei sassànida, Cosroes II, i de la princesa cristiana, Chirine.
Leïla i Madjnoun, inspirada en una antiga llegenda àrab, és la història d'una passió amorosa mútua que només es compleix amb la mort.
Les Set Belleses tenen com a heroi el rei sassànida, Bahram V, famós per les seves gestes i els seus amors.; les seves set dones, filles dels reis dels Set Climes, cadascuna li expliquen una història meravellosa)
El Llibre d'Alexandre[8] exalta la saviesa sobrehumana del conqueridor Alexandre el Gran, «figura divinitzada, com a component dels missatges profètics», en la tradició del món islàmic.
També és molt difícil d'accedir, ja que té un llenguatge codificat i molt complex. Seyyed Mohammad Ali Oraizi (1882-1954), erudit iranià, va dedicar bona part de la seva vida a les obres de Nizami, per intentar interpretar-les.

=KTML_Bold=Comparacions=KTML_End=
Amb Khadjou Kermani (llibre: Homa i Homayoon)
Amb Firdawsí (llibre: Bijan i Manijeh)
Amb Saadi
=KTML_ImageCaption_Begin==KTML_StyleDiv=width:20%;height:20%;float:right;=KTML_ImageCaption_Target_Link=https://www.kurdipedia.org//files/relatedfiles/2023/527838/0007.JPG?ver=20231029104652=KTML_ImageCaption_Title=Nizami Gandjawi=KTML_ImageCaption_CaptionStyle=000000=KTML_ImageCaption_Caption=Nizami Gandjawi=KTML_ImageCaption_End=
Amb Shakespeare' Hi ha una lògica òbvia a l'hora de comparar Layli [Layla] i Majnun de Nizami amb Romeu i Julieta de Shakespeare. Cadascun encarna l'idil·li dels amants protagonitzats en la seva pròpia tradició i, per tant, convida qualsevol persona que conegui les dues obres a llegir-les l'una contra l'altra. Intentar fer-ho, però, és buscar un punt en comú que sigui més ampli i ferm que el pensament expressat en el pensament antic, la paraula antiga, el proverbi vell o el vell adagi. El camí cap a l'amor veritable mai ha transcorregut sense problemes. A més de les diferències òbvies i significatives de temps, llenguatge i context històric, hi ha distincions formals entre elles que alteren fonamentalment la manera com el poeta aborda les qüestions de caràcter, argument i ritme.

En definitiva, Romeu i Julieta és una obra molt especial, una tragèdia, i va ser escrita per ser vista i escoltada en una representació pública que duraria poc menys de dues hores. El poema de Nizami és un conte romàntic que va ser escrit per ser llegit a un ritme molt més pausat, i normalment, es suposa, en solitud[9] Afegim també que en totes les seves obres, Shakespeare dibuixa el naixement i el procés de formació de l'estat nació a Anglaterra[10] . És per això que Romeu i Julieta representen les Guerres de les Roses a Anglaterra, que van tenir lloc entre la Casa de Lancaster i la Casa de York. L'objectiu de Shakespeare és resoldre aquests enfrontaments i mostrar l'absurd d'aquest conflicte

=KTML_Bold=Ressenyes=KTML_End=
La poesia iraniana va representar totes les particularitats de la poesia clàssica de caràcter moral i social de la qual Nezami és un dels pioners. Sobre aquest tema, en el seu treball titulat Anthologie persane, destaca Henri Massé: Nizami és el mestre de l'èpica romàntica, és a dir, de la novel·la versificada. És el Chrestien de Troyes de la literatura persa. Tan hàbil com erudit, posseïdor de tots els recursos de la professió poètica, és un artista admirable.[1]
Bu məqalə (Catalana) dilində yazılmışdır, məqalələri orijinal dilində redaktə etmək üçün simvoluna vurun!
This item has been written in (Catalana) language, click on icon to open the item in the original language!
Bu mövzuya 1 dəfə baxılıb
Bu məqaləyə şərh yazın!
HashTag
Resurslar
[1] İnternet səhifəsi | Polski | Wikipedia
əlaqəli məqalələr: 23
Grup: Biyografi
Başlıq dili: Catalana
Doğum tarixi: 00-00-1840
Ölüm tarixi: 00-00-1915 (75 İl)
Canlı?: Yox
Cinsiyyət: Erkek
Doğulduğu ölkə: Azerbaijan
Ləhcə : Farsça
Ləhcə : Arapça
Ölüm ölkəsi: Azerbaijan
Şəxsiyyət tipi: Şair
Yaşayış yeri: Xaricdə
Texniki meta məlumatlar
Bu maddənin müəllif hüququ məqalənin sahibi tərəfindən Kurdipediyaya verilib!
Məhsulun Keyfiyyəti: 99%
99%
Bu başlıq شادی ئاکۆیی tərəfindən 12-08-2024 qeyd edilib
Bu məqalə هاوڕێ باخەوان tərəfindən göz-dən redaktə və yayımlanmışdır
Bu mövzu sonuncu dəfə هاوڕێ باخەوان tərəfindən 18-08-2024 tarixində nəzərdən keçirilmişdir
Başlıq ünvanı
Kurdipedia Standartlar-a görə bu başlıq natamamdır, redaktəyə ehtiyacı var
Bu mövzuya 1 dəfə baxılıb
Kurdipedia Dev Kürtçe məlumat mənbəyidir
Kitabxana
XIX əsr və XX əsrin əvvəllərində Kiçik Qafqazın cənub-şərq bölgəsinin tarixi-etnorrafik tədqiqi
Kitabxana
Tarikh-i Alam Ara-yi Abbasi, I CİLD
Kitabxana
Azərbaycan dilçiliyi problemlari cild 1
Kitabxana
Kürdlər və Kürdüstan haqqında ümumi məlumat
Kitabxana
ZƏNGƏZUR KÖÇ, DEPORTASİYA, SOYQIRIMI, İŞĞAL TARİXİ
Qısa təsvir
Azərbaycan kürdləri

Gerçek
Kitabxana
ZƏNGƏZUR KÖÇ, DEPORTASİYA, SOYQIRIMI, İŞĞAL TARİXİ
24-08-2022
ڕاپەر عوسمان عوزێری
ZƏNGƏZUR KÖÇ, DEPORTASİYA, SOYQIRIMI, İŞĞAL TARİXİ
Biyografi
Kanat Kürdoyev
07-05-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Kanat Kürdoyev
Biyografi
Haciye Cindi
07-05-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Haciye Cindi
Biyografi
Yılmaz Güney
09-05-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Yılmaz Güney
Biyografi
Şərəf xan Bitlisi
02-08-2024
شادی ئاکۆیی
Şərəf xan Bitlisi
Yeni başlıq
Yerlər
Təkab
07-08-2024
شادی ئاکۆیی
Biyografi
Şərəf xan Bitlisi
02-08-2024
شادی ئاکۆیی
Biyografi
Ciyərxun
27-07-2024
شادی ئاکۆیی
Biyografi
Baba Tahir Üryan
26-07-2024
شادی ئاکۆیی
Kitabxana
Kürdlər və Kürdüstan haqqında ümumi məlumat
18-07-2024
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
Həjar Şamil oğlu
27-08-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
Nadir Nadirov
25-06-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Kitabxana
Tarikh-i Alam Ara-yi Abbasi, I CİLD
03-06-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
İosif Orbeli
09-05-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
Biyografi
Yılmaz Güney
09-05-2023
ڕاپەر عوسمان عوزێری
İstatistika
Məqalə
  531,908
Şəkil
  107,780
Kitab PDF
  20,033
Əlaqəli fayllar
  101,335
Video
  1,475
Dil
کوردیی ناوەڕاست 
303,723
Kurmancî - Kurdîy Serû 
89,161
هەورامی 
65,873
عربي 
29,461
کرمانجی - کوردیی سەروو 
17,182
فارسی 
9,003
English 
7,434
Türkçe 
3,619
لوڕی 
1,691
Deutsch 
1,519
Pусский 
1,134
Française 
336
Nederlands 
130
Zazakî 
90
Svenska 
63
Հայերեն 
50
Español 
46
Italiano 
44
لەکی 
37
Azərbaycanca 
24
日本人 
20
中国的 
16
Ελληνική 
14
Norsk 
14
עברית 
14
Fins 
12
Polski 
8
Esperanto 
5
Ozbek 
4
Português 
3
Тоҷикӣ 
3
Hrvatski 
2
Srpski 
2
Kiswahili سَوَاحِلي 
2
ქართველი 
2
Cebuano 
1
балгарская 
1
हिन्दी 
1
Čeština 
1
Lietuvių 
1
Catalana 
1
ترکمانی 
1
Grup
Azərbaycanca
Biyografi 
10
Qısa təsvir 
7
Kitabxana  
6
Yerlər 
1
Fayl saxlama
MP3 
323
PDF 
30,616
MP4 
2,403
IMG 
197,146
Məzmun axtarışı
Kurdipedia Dev Kürtçe məlumat mənbəyidir
Kitabxana
XIX əsr və XX əsrin əvvəllərində Kiçik Qafqazın cənub-şərq bölgəsinin tarixi-etnorrafik tədqiqi
Kitabxana
Tarikh-i Alam Ara-yi Abbasi, I CİLD
Kitabxana
Azərbaycan dilçiliyi problemlari cild 1
Kitabxana
Kürdlər və Kürdüstan haqqında ümumi məlumat
Kitabxana
ZƏNGƏZUR KÖÇ, DEPORTASİYA, SOYQIRIMI, İŞĞAL TARİXİ
Qısa təsvir
Azərbaycan kürdləri
Folders
Kitabxana - PDF - Evet Kitabxana - Məzmun kateqoriyası - Sənədli Kitabxana - Məzmun kateqoriyası - Tarix Kitabxana - Sənəd növü - Orijinal dili Kitabxana - Nəşrin növü - Scanned Document Kitabxana - Ləhcə - Azerî Kitabxana - Folders - Sürgündəki kürdlər Kitabxana - Muxtar - Azerbaijan Qısa təsvir - Məzmun kateqoriyası - Tarix Qısa təsvir - Məzmun kateqoriyası - Siyasi

Kurdipedia.org (2008 - 2024) version: 15.75
| Ünsiyyət | CSS3 | HTML5

| Səhifə yaratma müddəti: 2.266 saniyə!